dijous, 1 de febrer de 2007

Racó del gourmet


Per fi he descobert com iniciar un tema. Com quedarem que la nostra cuadrilla és de bon menjar que menys que iniciar un apartat dedicat a aquesta sana costum.
La proposta és comentar les nostres impressions dels bars, restaurats i demés llocs de papar que hajam visitat. Podriem comentar:
- Tipus de local: Bar, restaurant, especialitat, aspecte, decoració, "ambiente",...
- Servici
-Menjar. Reconar un plat si sembla convenient
- Preu
- Comentari personal.
Iniciar amb el nom de l´establiment en negreta i més gran
Bon profit amics

6 comentaris:

Jose V. ha dit...

Ben fet Vicent. Et done la benvinguda com a nou editor del blog. A poc a poc anem augmentant el planter.
Bona iniciativa. Jo de moment li cedeix el torn a un altre, perquè n'hi ha tants restaurants.

La paella de la afoto té bona pinta. A veure quan em fem una com eixa...

Vicent C ha dit...

Pues començaré jo mateix.
El cap de setmana vaig estar prop de Valls a la típica Calçotada.

Restaurant CAL MONT. Situan a un poble anomenat Alió (Tarragona). Es tracta del tipic restaurant de poble. La barra fora amb els del poble fent-se xatos i darrere el menjador.
Especialitat en cuïna cassolana i calçotades
La calçotada es un menú complet que consta de:
-Calçots: Cebes especials tendres torrades amb una salsa
-Plat de torrada amb xulletes de xai, butifarra blanca i negra, monjetes (fesols blancs) i patata al caliu, amb la corresponent dosi d´all-i-oli.
- Vi de la casa, amb casera clar
- Crema catalana
- Cava brut nature
- café o "cigaló" (carajillo)
Menjar tipic per a cuadrilles, estava tot bo.
Servei bó, tal volta un poc massa rapid. Saló abarrotat, taules practicament juntes
Preu pense que 27 euros
Una bona experiència

Toni ha dit...

EL RACÓ DE L'ALEGRIA.

Restaurant peculiar. Crida l'atenció el reduït nombre de comensals que atenen: no volen agafar taules grans, et diuen que no hi ha lloc quan ja tenen tres o quatre taules menjant (encara que en quede alguna de lliure), no volen bebés... Tot això repercuteix possitivament en el servici: atent, quasi exclusiu per a tu.

No existeix carta. És un menú única amb 5 entrades compartides, un segon que pots elegir entre dues opcions i un postre. El preu: 20 euros. La beguda es comptabilitza a banda.

Jo hi he estat 2 vegades. Si recorde bé la primera (sopar) ens van traure: tamboret d'espencat amb moixama, capella torrat, sang en ceba, magrait d'ànec i una amanida especial. Se segon entrecot i de postre pastis de xocolata. La segona (dinar) algunes entrades repetides, algunes noves ("montaditos" de botifarra) i de segon lasagna de verdures.

Valoració: Menjar abundant de sobra i ben elaborat (excel·lent r.c.p). No m'agrada la presentació d'alguns plats, excessivament carregada i barroca (tots els plats porten flors o herbes i ratlladura d'alguna cosa: cacaus, per exemple). En un ambient modern com els que se li ha donat al restaurant els plats resulten massa rococós.

La decoració és molt atractiva, sobretot als serveis.

Repetiré de segur.

Vicent C ha dit...

i on està aquest racó de l´alegria?

Toni ha dit...

En Ondara: C/ Església

Jose V. ha dit...

El dia de la crosta al Restaurant Rafel

A Pego al dia de carnestoltes (el dia abans del dimecres de cendra) se li anomena El dia de la crosta. Fan fins i tot festa a l'escola (al menys tenen la decència de no dir-li dia de la neu). Tradicionalment les mares preparaven la crosta de bon matí i tant els treballadors, com el xiquets i xiquetes se l'emportaven en un cistella per a menjar de "recapte". Els xiquets no anaven a escola, sinó que sortien d'excursió a la muntanya o a la marjal.

La crosta consisteix amb una cassola que es prepara de forma molt pareguda a l'arrós al forn, però canvien una mica els ingredients, buscant un caldo més substanciós i que l'arrós no es seque tant. Poc abans de finalitzar la cocció al forn se li afegeix ou batut.

El Restaurant Rafel no és el lloc més elegant, però tampoc és com El Gallego. Però he de dir que, per a mi, té un encant especial: el seu cambrer (maitre no em pareix una paraula apropiada, malgrat no desmereix la seua tasca). Vaig a apuntar-vos tres detalls:

- La forma de servir la crosta: separant els allets i la botifarra en un plat a banda, servint les racions individualment i amb molta cura, procurant mesclar la crosta amb l'arròs i els trossets de carn.

- Un altre dia es va servir una botifarra sofregida amb ous caiguts. A banda del sabor del plat el que més em va agradar va ser la seua gràcia per a servir-ho.

- Per a que no penseu que es tracta d'un finolis: havíem reservat crosta per a catorze i ell va treure dues cassoles i ens va escudellar a tots, amb racions generoses, fent servir sols una de les dues cassoles. Quan li vam preguntar per a qui era la segona cassola ell va contestar: "Jo vos havia preparat crosta per a que menjareu quinze de Pego".

Un lloc recomanable. Podeu fer-li una ullada a la seua web. Prompte celebren un cap de setmana especial amb matança de porc.