L'ASCENS AL KILIMANJARO

El meu amic Romans i jo farem una xerrada-conferència sobre l'ascens al kilimanjaro, el proper dimecres 2 de Maig, a les 20:00 h a la Casa de la Cultura de Pedreguer.

Esteu tots convidats.

EXCURSIÓ TORMOS - EBO

El Grup Xebic d'Alta Muntanya convoca pel dissabte 28 d'abril una nova i interessant excursió. Anirem desde la Vall del riu Girona fins la Vall d'Ebo. O el que és el mateix, des de Tormos fins Ebo. Ho farem seguint el PR V-58.

El PR V-58 és un sender que uneix Tormos, Vall d'Ebo, l'Atzúvia i Pego. Però el GXAM a més del senderisme, és amant del bon menjar i per això ens quedarem a Ebo a menjar putxero.

CONVOCATÒRIA:

DIA: 28 d'Abril
HORA D'EIXIDA: 8:30 h
LLOC D'EIXIDA: INTERMARCHÉ, ONDARA
HORES DE RUTA: 4 o 5 h (en funció de les profes de plàstica)

Villareal 2 - Barça 0

Història d'un viatge d'anada i tornada



Uns quants amics van decidir anar a Villareal a veure un partit de futbol i potser guanyar al seu equip. La dona d'un d'ells no va poder anar i al marit d'aquesta se li va ocórrer convidar a Andreu.

Fi de la història.

P.D.: Per si voleu saber més detalls consulteu les portades dels principals diaris esportius.

Final en Benicarrac????

Ens veiem en Benicarrac? Compre la quisquilla? Isaias: em deixes la samarreta "fosforito" de l'any passat? Agafe el projector del col·legi? Qui se'l carregarà enguany? Porte jo el vi de l'idíl·lic? Qui compra els coets?

Oeeeeé, oé oé oeeeeé, oeeeeé, oeeeeé.... Sí, sí, sí, nos vamos a Madriz!!!

¡Qué bueno que viniste!

Gol de Messi al Getafe 18/04/07
Uploaded by futbloguista

Sense comentaris.

Repercusió a la blogosfera:
La eternitat segons Martí Perarnau
El Messi-as segons Elias Israel
Messi es vesteix de Diego
Messi emula a Maradona
Messias i Messidona
El Silenci de Pluja blaugrana

i encara n'hi ha més...

GRANADA ES ESPAÑA

Cada vegada que vaig al sur d'Alacant o m'endinse per l'interior, faig la broma de la fontera, de que si m'han demanat el passaport per entrar a España, etc.. Però després de veure el que hi ha per Granada comence a plantejar-m'ho de debò. Mireu la inscripció de la façana de la Catedral:

I per si algú pensa que una gravació en pedra costa molt d'esborrar, vos aporte més dades. Mireu la "decoració" d'una faána en ple centre de la ciutat:

Uns altres dies de Pasqua...

Del nostre corresponsal... el Sergi

Sota la pluja primaverenca d'aquest abril pasqüer, i malgrat no haver compartit aquests dies amb la quadrilla dels desgraciats, us envie la crònica de la pasqua...

Els primers dies, des de divendres fins diumenge: estança a Xaló, casa de poble de tota la vida, menjar popular i excursions vàries afectades per la pluja.

El divendres, com que plovia vam buscar un lloc al cobert: la cova de les calaveres, a Benidoleig, com que feia poc que havia anat amb els xiquets em vaig quedar al baret amb una cerveseta i unes papes, el grup Martínez va entrar amb paraigües a la cova perquè plovia més dins que fora.

Dissabte jornada de poble, a migdia paella, d'elaboració pròpia, com podeu observar.

Per la vesprada sessió maratoniana de jocs diversos en comuna, Mònica va triar el grup del cau i jo els escacs. Després envolada de catxirulo i disparada de cohets, per a no perdre la tradició.

Diumenge, visita al Castell de Xàtiva i al casc antic. Dia de patiment perquè fins les quatre no vam dinar (imagineu-se el meu estat) acabant per anar a McDonald's (sacrilegi pasqüer).

Des de dilluns, estança a terres tarraconines. Passeigs varis per Calafell, on tenim l'hotel, (destacar el buffet lliure... quin goig! i el llarg passeig marítim) i pel Vendrell, capital del Baix Penedès, nucli històric molt actiu i comercial, bressol nadiu de Pau Casals i adoptiu d'Àngel Guimerà.

Ahir dimecres, visita a Tarragona, l'antiga Tarraco, patrimoni mundial de la humanitat. Bonics espais històrics i soprenents vistes.

En resum: menjar seguint la tònica de la quadrilla dels desgraciats (la barrita...), no hem anat al Collao però ens apuntarem a futures excursions per "l'autopista",

Més informació en pròximes cròniques...

Un dia de Pasqua...

Com que el dia anterior ens havíem quedat amb gana (de menjar, s'entén) el diumenge de Pasqua decidim donar-nos un homenatge gastronòmic a la caseta de Conxin i Isaias a la mar.

El dissabte haviem fet la compra a Mercadona per a que no faltara de res: amanida, embutit, chulles de corder de distintes varietats, ous, pebreres i creïlles per a la truita d'Isaias, freses, nata i gelat de xocalata pel postre, xocolatines i magdaneles per a berenar, guarreries vàreis i uns entrecots que aporta la familia Pérez-Llàcer. I el més important un barrilet de 5 l. de Heineken, mitja dotzena de coronita, Coca-cola en diferents formats, i Trina per a Reme.
Resultat: fartera descomunal.

Per a rematar: sopar a l'Hero, on novament s'apunten Edita i Enric (pensarien que no pagarien tampoc?). Sense comentaris.

Un dia abans de Pasqua

Dissabte Sant o de Pasqua o com es diga:

• Andreu passetjant per l'Alhambra i els seus blogs desatesos.
• Per la comarca, un quants dels desgraciats decideixen anar a dinar a la Vall de Laguar.
• Vicent encara està buscant la porta d'entrada del restaurant Alahuar.
• Isaias està extasiat amb les meravelloses vistes de la comarca des del restuarant.
• Les xiques de la quadrilla es queixen de la masculinitat del blog.

• Els cambrers encara no han pillat el truquet per caçar estruços i Toni, Jose F. i Jose V. han d'esperar el seu plat amb paciència de sant.
• Reme fa exhibició de les seues dots sàdiques amb una fusta a la mà.
• Després de dinar Toni ens guia per una "excel·lent" autovia fins el "Collao" on gaudim, encara de millors vistes i d'un cafenet calentet.
• Farts de menjar, encara seguim parlant de restaurants i vins.

Rematem el dia sopant de xinès a ca Conxín (que no Isaias) on Enric i Edita tenen el morro d'autoconvidar-se i no pagar.

P.D.: El Barça, malgrat no n'hi ha porra perd després que Isaias arriscara la seua vida pujant per la teulada per a encarar la parabòlica.

EXIT EN L'ASCENS AL CAVALL VERD

L'ascens al Cavall Verd va resultar una excursió increible, amb unes meravelloses vistes de la Vall del Pop i Vall de Laguar. Quan anavem per la cresta des del Cavall fins el Collao, teniem al costat nord la Vall de Laguar, Benimaurell als peus i la platja de Gandia a l'horitzó. Pel costat sud, Benigembla als nostres peus i Parcent més avall. I vigilant el nostre caminar, el Montgó, la mar, i les neus d'Aitana.

El gaspatxo de dinar, exquisit. I per la vesprada, com que no n'havíem tingut prou, descens pel barranc de l'infern per veure la baixada d'aigua de la Cua de cavall. Un dia per recordar.

Assistents a l'excursió: 20. Al dinar: 18. Membres de la QdDesgraciats: 2.