El corderuu

La primera vegada que m'ho van contar no m'ho acabava de creure. Veureu, es tracta del tema de les xulles de corder als banquets. A Baza i la seua regió (ignore si es tracta de tota la província de Granada i Almeria), segons m'informava la família de Reme, era costum servir xulles de corder després de tots els plats normals en un banquet: entrants, primer plat (peix), segon plat (carn) i a més xulles de corder a go go per a tot el qui vulga (i puga).

Em pareixia graciós i no m'ho acabava de creure (o d'assimilar) i ja fa uns anys ho vaig veure in-situ.

El passat diumenge vam a anar a una comunió en Baza. Vaig pensar que els restaurants ja estarien més civilitzats i no seguirien aquest costum. No sols no va ser així, sinó que, per a la meua sorpresa, no vaig tenir que esperar a que les serviren, sinó que les xulles s'anunciaven en el propi menú.


Com a membre de la nostra quadrilla i per tal de deixar ben alt el pavelló no vaig tenir més remei que rendir-me al costum i allò que diuen en castellà: Donde fueres haz lo que vieres. En anglès és: In Rome as romans. Com és en valencià?

Ací teniu la prova.



Per cert Reme vol que deixar constància que tota la taula va tastar-les excepte ella, Mari i Juan (el meus cunyats).