dijous, 19 de juliol de 2007

Sopar de la quadrilla - Juliol 2007

Després del sopar d'anit s'obri aquesta entrada sols per a fer comentaris al respecte.


Que vos va pareixer? El lloc, el menjar, la companyia, la "juerga" de després...




Prompte haurem d'anar pensant amb el proper... a la caseta de Clara? (es que Nando no paga hipoteca o que?)


Fotos: cortesia de Nando.

13 comentaris:

Andreu ha dit...

Jo vaig estar molt agust. Pel que fa al sopar, els caragols i el figatell excel·lents.

Però no m'importa massa el soapr. Lo important és la companyia, i puc assegurar que feia molt de temps, que no sentia el que vaig sentir anit. No hi ha per a menys. Hem viscut tantes coses junts, que estem lligats per massa coses.

Este matí encara em reia jo sols, de camí a al feina, pensant en el parader de la cinta de Paco Muñoz que li van furtar a Micaela en Sevilla.

Sergi ha dit...

La nit ja prometia en canviar la distribució de la taula en L del principi per una més pràctica tipus saló parroquial.

Sobre el sopar:
- Setze persones, cinc plats de cada picaeta, això ja diu molt de la barrita...

- El vi molt bo, llàstima que alguns el tastàrem poc, no com...

- A un sopar com aquest va vindre com anell al dit la càmera de Ferran, amb una càmera normal no haguérem fet tanta festa.

- Avís: Paco Muñoz no té dona, per si li truqueu per telèfon...

Resum: bon estar estiuenc, taula amb bona companyia, records, somriures i germanor, caldrà repetir, no?

Toni ha dit...

Es podria dir tant al respecte del sopar!

Recorde que en la boda de Micaela em vaig quedar despagat en veure que, per les lògiques qüestions d'organització, havíem d'estar en dues taules separades. M'haguera agradat tant estar tots/es junts/es! Doncs bé. Anit ho vam estar i els resultats van ser genials:

* En primer lloc cal valorar el menjar en sí (per a una quadrilla de gourmets com la nostra això és de vital importància per al transcurs normal de la revetlla): com déiem allí mateix, per ser un bar de ....... es menja prou be, tot i que, com també comentàvem, ens vam quedar curts. Coincideix amb Andreu que el millor van ser els figatells, els caragols sense oblidar-se'n de la samarreta de la cambrera. Els nous convidats a la quadrilla, Portia i Fortius, van estar a l'altura de l'ocasió (eh Clara i Rubén?).

Segon consideració: els comensals. Després de 20 anys no hem canviat un pèl. Per què dic això? L'exemple el teniu amb la que vam muntar amb la taula: poseu-la així, poseu-la aixà... tots donant intruccions, tots sabuts... Je, je. El canvi és que ningú va acabar agraviat, com hagués passat fa uns anys (léase Bea amb el joc de l'Antàrtida, Reme, Vicent amb la quota diocessana...). Però seguim mantenint la mateixa sintonia, allò que ens uneix com a grup d'amics i que fa que, de un no res (lésase Paco Muñoz), fem una estona inoblidable.

Amb el permís dels meus estimats José, Reme, Isaias, Conxín, Andreu, Rubén i Mª José, aneu a permetre'm que mostre un especial agraiment a:

Ferran, Clara, Enric, Edita, Vicent i José Juan amb qui, per les circumstàncies de la vida, feia molt de temps que no coincidia. Clara! Quan vulgues et passe el telèfon d'una gent que fa unes reunions i que poden ajudar-te!

Sergi que, malgrat veure'ns contínuament, no seiem junts a taula des de fa molt i no em deleitava amb les seves cotxinades habituals (amb el menjar no es juga!), tot i que va estar moderat i no va trencar cap copa!

Micaela per anar recuperant a poc a poc la normalitat després de les visicituts que ha hagut de passar. M'atreveix a parlar en nom de tots els de la taula i crec que tots valoràrem molt la teva presència.

Com es diu en aquest moments de eufòria col·lectiva i disbauxia generalitzada, cal repetir prompte: propose un dinar en agost en ma casa (amb prole, xurumbeles i tal): arròs a banda, piscina, Portia i Fortius, Rubén aguantant a tots els xiquets mentre dinem tranquils... També fer extensiva la invitació a Jose Fernando, Mayte, Mónica...

Frase conclusiva?? Sempre Units, je, je. I visca Sant Jaume!!!

Maria Jose ha dit...

Carambaaa Toni! QUINA PARRAFA!Després dius que el meu comentari era massa llarg. Però estic d'acord amb tu amb quasi tot.

Jo del sopar tinc que dir dos coses: Primer, que la pròxima volta que quedem no reserve la taula Andrés, perque ja em direu si era precís eixa taula amb forma de "L" y segon, que les picaetes no em van agradar gens, perque a mi les que m'agraden de veritat, i ja ho sabeu tots, son els caragols, els figatells, la sanc amb seba, els callos,... i llevant el fetge, de tot això no hi havia res, però be, el vinet blanc ho va compensar.

I de la companyia, buf! que dir. Si som "lo milloret de cada casa" i això es nota, jo també vaig estar molt agust, i sobretot el que més em va agradar va ser recordar anècdotes pasades, que en tenim un fum, i pensar per un moment que els anys no havíen passat. Em van tornar sensacions i sentiments que jo ja tenía oblidats. Però tots bons.

Així es, que jo també m'apunte per a la pròxima.

Ferran ha dit...

Vaig gaudir molt de la companyia, llèstima que el temps passe tant de pressa, i et quedes amb ganes de més...

Menjar i beguda bons, però vaig trobar a faltar a algunes persones, especialment a Gaspar.

Anònima ha dit...

Jo també vaig estar molt agust, em va alegrar comprovar que després de deu, quinze o vint i tants anys, el que queda son els bons moments. I si en algun moment tinguérem les nostres discussions, algunes ben acalorades, ara som capaços de passar una bona estona rient-nos-en d’elles.

Ah!! ¿No heu caigut en el detall de que la taula en “L” i després rectangular era una dinàmica per trencar “los grupitos de siempre”?. Enhorabona Andreu, va donar bon resultat.

Genial!! On heu dit que és la pròxima? En casa de Clara, o de Toni, eixos estaven al sopar?

Jose V. ha dit...

Com que no vaig voler posar la meua opinió el primer i en la portada, ara m'heu deixat sense paraules.

En allò que volia escriure anava a utilitzar les paraules: records, companyia, menjar, rises, anècdotes, alegria... I també altres com beure, grupitos de siempre, vi, figatells, caragols, Paco Muñoz...

Per a mi va ser una revetlla magnífica i ens mereixem repetir-la.

Però el millor de tot va ser veure els sentiments propis reflectits en els vostres rostres.

Cadascú de nosaltres hem pres camins diferents, però és emocionant retrobar-se en encreuaments com el d'anit.

Jose V. ha dit...

Ahir va ser el dia record del blog: més de 30 visitants i quasi 180 pàgines visitades!

I avui comencen les festes.

Ens veiem per allí i per ací!

jose juan ha dit...

bo pareix que el blog funciona mes, l'informatica ens ha unit, tal vegada quedar per telefon haguera segut imposible, pero el blog ha conseguit que despres de molts anys ens tornarem a sentar a taula "a mengar",
gracies al bloc he estat amb gent que feia anys de no compartia taula amb ells,
gracies blog.

Anònim ha dit...

molt be, jo tam be dic que gracies al blog vaig anar a sopar, i com que era anomim no vaig ni pagar

Toni ha dit...

El blog me ha ayudado. Yo antes era una persona sin amigos y gracias al blog hoy soy una persona feliz. Por solo 23 euros pude asistir al sopar del blog y, desde ese dia mi vida cambió. Gracias blog

Vicent C ha dit...

Comparteix les vostres opinions, ho vaig passar molt bé amb tots els meus amics.
Però no sabeu un fet misterios que va succeir la nit del sopar. Que va passar amb J Juan que no va arribar a l´Assut? Segons J Juan anavem tots cap el cotxe. Ell anava xarrant i davant anavem Adreu i jo. Nosaltres vam arribar al cotxe, pujarem i quan JJ anava a obrir la porta varem arrancar, deixant-lo enterra!!!. Jo sols recorde que anavem Andreu i jo però no venia ningú darrere...quin misteri, amics!!!

Jose V. ha dit...

Vicent: Això no té res de misteriós, es vau deixar a JJ penjat !!!