divendres, 23 de novembre de 2007

Arrop: Restaurant d´una estrela

Ahir vaig vore al canal 9 que al restaurant Arrop de Gandia li han donat una estrela de la prestigiosa guia Michelin i hem va alegrar i vos explicaré perqué.
Aquest restaurant el vaig coneixer a indicació de Toni G, vaig anar a sopar i hem va encantar el menú degustació. Ens ofereixen algunes reedicions de plats tradicionals, amb una presentació del que s´anomana "Cuïna d´autor", tot molt bó, servici perfecte...hem va encantar.
Aproximadament un mes després vaig anar a sopar a Casa Pepa, també amb una estrela, i la veritat que ni punt de comparació. Menjar bó però sense cap sorpresa, sense tocs de cuïna d´autor; hem va fer recordar el que podiem menjar a altres llocs com a L´Idil.lic. Es que s´han relaxat? Quan varem sortir pense que comentarem amb els qui compartirem aquella agradable vetlada que L´Arrop ens havia agradat més i mira per on, per una vegada hem encertat.
A la pagina gueb www.verema.com de reconegut prestigi, amb un comentarista de la quadrilla inclós i tot, podem trobar opinions similars a la meva respecte a Casa Pepa:


"Local muy agradable en una casa de campo en medio de la huerta. Amplia separacion de mesas con cuberteria, cristaleria y manteleria correctas. Comida buena pero lejos de emocionar ( no se puede olvidar que tiene una estrella michelin). Buena materia prima con puntos de coccion irregulares y mezcla de sabores no demasiado lograda. Quesos artesanos pero no exquisitos. Buenos postres. Amplia y, en ocasiones, carta de vino original. El servicio amable y atento pero no muy profesional. RPC caro para lo que te dan".

Y un altra:

"Llegamos ilusionados y salimos defraudados. El menú degustación seguro que no es la mejor opción:

- El precio del menú (60 euros más IVA, vino, café) no queda justificado por una cocina que intenta
- Al servicio le falta profesionalidad y le sobra familiaridad
- La carta de vinos, anclada en décadas anteriores

No dudo que los arroces serán su especialidad, pero como no aparecieron por el menú, no pudimos probarlos".

I el de Gandia menu 48 e si no recorde mal. Vos el recomane sempre que vos agrade aquest tipus de cuina innovadora, clar.
Fins prompte amics.

Edmilson posa la cara i Raúl la mentira

Edmilson diu la veritat tot i que no li faça gràcia a la plantilla del Barça. La pregunta és si és bo dir-ho davant els mitjans de comunicació o no. Jo pense que els problemes s'han de solucionar en el vestidor. Sí que és cert que hi ha problemes i que els mateixos jugadors i cos tècnic ho han de tirar endavant, sobretot perquè és una plantilla configurada per a guanyar-ho tot o quasi tot i ara l'afició té la sensació que ens podem quedar com la temporada passada, amb cara de tontos i preguntant-nos com pot ser que un mateix equip canvie tant d'un any per l'altre.
Pense que el futbol s'ha convertit en una mentira, una mentira que entra fàcil a la gent que no té o no vol tindre capacitat de crítica. Els jugadors ho tenen tot, no pensen tant en l'afició i, a més, els mitjans de comunicació fomenten eixa mentira amb manipul.lacions, amb notícies i informacions falses i amb poc rigor. Tant és així que inclús un diari com l'AS, reconegut madridista, va donar els seus premis ahir i, atenció, l'insult més greu per als qui ens agrada el futbol és que Raúl obtinga el premi en l'apartat de futbol per davant del Sevilla!!!! Fins on hem arribat? Ja ho dic, quan es vol fomentar una mentira, una manipul.lació és molt fàcil fer-ho. Ningú no dirà res d'açò i tan contents. Mentrestant, els seguidors del Barça estarem atents demà per a veure què fan contra el Recre. En casa de segur que ho fan bé... però i fora? Patirem i patirem.

dimecres, 21 de novembre de 2007

Mes records del "Dream Team"

En la web del Bar Deportes he trobat dos enllaços divertits sobre el Dream Team que segur que porten bons records a tots els "socis i aficionats" ;-)

  • Cançó "Ara ja som campions" per Nuñez, Cruyff i Maragall.
  • Vídeo del Aquest any sí!!! que cantaven Bakero, Laudrup, Txiki, Koeman, Eusebio y Alexanco (aquestos sense imitadors).
A més, ara que Ronald Koeman ha tornat a la nostra lliga no està mal recordar el seu pas per F.C. Barcelona:



Força Barça!

dilluns, 19 de novembre de 2007

Les noves i les velles paraules

Estimats amics de quadrilla:
Amb els nou temps l´idioma canvia i surten noves paraules, pero no deurien desapareixer altres. D´aquest tema tracta aquest video prou friki (paraula nova que tot el mon la diu i ningú sap com s´escriu. Si algú ho sap que ho diga.
Fins propte.
Ningú s´anima a inicir el tema del XXV aniversari Juniors?

dijous, 8 de novembre de 2007

Correr és sà


Des d'ací una invitació per visitar el nou blog del Club Atletisme Ondara

http://ondaracorre.blogspot.com/

I si voleu formar-ne part, no ho dubteu, córrer és sà...

divendres, 2 de novembre de 2007

Ronaldinho és perjudicial per al Barça?

Aquesta pregunta ens la fem en els últims dies. Em dóna la sensació que, després de veure partits com el de Glasgow en la Champions League, com davant el Valladolid, els blaugrana tornen a ser l'equip previsible de l'any passat, amb un baix ritme de joc. I, curiosament, ho és quan està Ronaldinho sobre la gespa. Quan el brasiler va ser substituït per Messi contra l'Almería, el Barça va tornar a ser el de les grans nits, amb un joc ràpid, alegre. Quan està Ronaldinho el joc es paralitza més, sembla com que estan pendents d'ell, i torna a ser previsible, molt previsible. Tal vegada ja no ens fa falta Ronaldinho? Què penseu? Quan va estar suposadament lesionat, vam encadenar dos-tres partits molt bons, amb un Messi espectacular i ben acompanyat per Iniesta, Deco i companyia. És hora de vendre Ronaldinho? Ací queda la cosa.
Per cert, em sembla fonamental el treball de Touré Yaya, un gran fitxatge, com també el d'Abidal. Sols podem dir des d'ací que continuarem pendents del Barça per si és capaç de guanyar alguna copa. Si no és així, no sols no estarà Ronaldinho sinó que Rijkaard també se'n podria anar.