divendres, 31 d’octubre de 2008

ANIVERSARI DE JOSE VTE.




Hui, 31 d’Octubre, és l’aniversari de José. Jo, lluny de felicitar-lo i dedicar-me a una altra cosa, he decidit reflexionar sobre la meua relació amb ell, amb la intenció de fer un Referèndum, que convide a fer a la resta de la quadrilla dels desgraciats.



DISERTACIONS SOBRE JOSE:

Jose Vte? Que vos podria dir jo de Jose si encara no sé com tipificar la meva relació amb ell? El conec des de fa mil o dos mil anys i sembla que no haja possibilitat de desvincular-me definitivament d’ell.

He pensat que pot ser la meua relació amb ell siga la de docent-alumne. Vàrem coincidir en cursets Juniors, ell Mª José i jo. Aquest trio es va repetir en el curs alfa d’animador jovenil, en el beta i algunes ocasions més. Ell va intentar explicar-me la diferència entre “Finalitat” i “objectiu”. Encara hui no he entès la diferència! Mal docent o mal alumne? I don’t know... Anys després va ser alumne meu del CAP en l’IES d’Ondara i tot hi que no va aprendre res de mi, li vaig certificar les pràctiques com a APTES (òbviament contra la meua voluntat).

Potser lo nostre va ser una relació per afinitats musicals. Junts vàrem aprendre algunes cançons dels Beatles, però potser perquè jo m’inventava les lletres o pel que siga, prompte es va decantar per Bruce (the Boss) i els nostres camins van agafar singladures diferents.

I si la nostra relació es basara en l’afinitat futbolística? Nooooooo. Sempre acabem discutint a qui haguérem posat en la final de la Copa d’Europa del 94 contra el Milan. Romario? Laudrup? Encara no ha hagut acord (ni tan sols principi d’acord, ni hoja de ruta)

I si la nostra relació fóra purament professional? Paradoxes del destí han fet que ell i jo hàgem intercanviat l’estatus de patronal i sindicat de manera alternativa. En Fòrum Centre d’Estudis, ell representava la patronal i jo un simple treballador sense representació sindical i sotmès a explotació de tots els tipus (tots???). Però la revenja és un plat que es serveix fred i anys després vam intercanviar els papers. En APP ell era un digne treballador i jo un exemplar capatàs... Però el fet que les dos empreses vàren acabar de la mateixa manera em fa pensar que lo que toquem tots dos, ho cremem!

Descartats tots aquestos tipus de relació, he pensat que lo nostre podria ser una simbiosi, una mena de mutualisme en el que tots dos obtenim algun benefici de la nostra interrelació. Fa un temps vàrem arribar a un acord tàcit pel qual ell m’ensenyaria programació en VisualBasic i jo l’introduïria en la robòtica. S’imagineu el resultat? Doncs pitjor encara...

Cap la possibilitat de que siguérem amics. Però a un amic sempre se li desitja el millor i jo vos puc contar com a anècdota que sols han hagut 3 o 4 partits de futbol, en la meua vida, en la que he desitjat la derrota del Barça. Sabeu quins? Doncs els 3 o 4 en els que em constava que ell era al Nou Camp. Pot més el sentiment de fotre a un conegut que el sentiment culé? En el meu cas si...

Descartada la possibilitat de l’amistat, queden poques tipologies de relació. Ell era de Guardiola i jo de Bakero. Ell Bruce i jo els Beatles. Jo IBM i ell clònic. Ell MS-DOS i jo Windows. Ell reflexiu i jo impulsiu. Ell alt i jo baix. Ell és del cap de corder i jo del bracet de conill. Ell de lasanya i jo de pizza. Ell sanitat i jo educació. Ell 88 i jo 91. Ell método Juniors, jo anti-LOGSE. Ell el ying i jo el yang.

La reiteració en la nostra controvèrsia es garantia d’allunyament progressiu. Perquè no pot ser que dos persones mantinguen la seua relació basada en una única coincidència: els gust de menjar-se uns figatells al Bar de Llobell...

Davant la meua ambigüetat, m’agradaria conéixer la tipologia socio-afectiva de la resta de la quadrilla dels desgraciats amb Jose. Potser m’ajude a aclarir les meues idees. O no...

Si fora amic meu, el felicitaria en el dia del seu aniversari. Però donat el cas, acabaré diguent:


FELICITATS!! (O NO...!!)

(NOTA: El muntatge fotogràfic és obra de Ruben)

5 comentaris:

Jose V. ha dit...

Gràcies per la felicitació... O NO?

Sobre els comentaris d'Andreu poc puc dir... no n'hi ha res del que diga que siga veritat...

Gràcies a Ruben pel muntatge, o no!!! Per cert no n'hi havia fotos d'altres èpoques ??? Però això, com tot és culpa d'Andreu i la seua Nikon Reflex.

Malgrat Andreu estiguera aivsant-em, millor dit, amenaçant-me des de fa 15 dies... no m'esperava açò. Com diria aquell: "Gallina en piel..."

Sergi ha dit...

En primer lloc, Jose, moltes FELICITATS!

M'he quedat bocabadat sobre la gran dissertació de l'Andreu sobre el Jose Vte. Tota una exaltació de les diferències interhumanes.

Andreu, recomane que torneu al Reatillo per conviure i descobrir l'arrel de la relació amb el Jose, de segur que alguna cosa en comú podria sorgir, o no!

Sobre la tipologia socioafectiva, estem com tu, tot és mirar i mirar i sols es recorden frases com ara ¿qui ha trencat el rastrillo? o ¿qui ha pelat els arbres?. En fi, alguna cosa hi haurà en comú, no?

Ah! i enhorabona al Rubén pel muntatge fotogràfic... ai quins temps!

VicentC ha dit...

Es que jo donava el blog per mort i feia uns dies que no conectava així que felicitats amb retràs per a Jose Vte.
Pense que jo conec a Jose Vte desde sempre i el considere un amic (diferencia entre amic i companyero tipica de Pedreguer). Records moltissims, junts varem viure la nostra adolescencia marcada pels Juniors, amb la injusticia de la quota diocesana,les eixides del cap de setmana al Grafiti, el Golden, el Rock & Roll,la festa dels quintos al Sendra. I l´any que tots els dissabtes teniem un aniversari? I quan ho passavem fenomenal era a l´estiu...
Després la vida porta a cadascú pel seu camí però pense que amb Jose segueix tenint un amic al meu poble que es Ondara.

Toni ha dit...

Felicitats també per a José per l'aniversari, a Andreu per ressucitar el blog, a Rubén pel muntatge, a sergi i vicent per contestar...

Andreu em posa en un dilema. Davant un cisma de tanta envergadura com aquest, he de prendre partid per una de les parts? Amb qui he d'anar: amb el meu amic de periples valencians en dies de ventisca i alerta roja o amb el meu germà i nou vei?

Em retiraré a meditar-ho al reatillo un cap de setmana!

Toni ha dit...

Cap de canoaaaaaa!!!!!