Cada dia, quan sona el despertador (sol ser cap a les 9:30) em connecte al internete amb l'única esperança de la resurrecció del blog dels desgraciats. No perdré mai l'esperança. You'll never walk alone...
Aquest és el nostre blog, un lloc on compartir les nostres aficions, les nostres alegries i desgracies. I sobretot una forma de comunicar-nos i estar en contacte.
9 comentaris:
Jo de tant en tant
Jo també
i jo
Cada dia, quan sona el despertador (sol ser cap a les 9:30) em connecte al internete amb l'única esperança de la resurrecció del blog dels desgraciats. No perdré mai l'esperança. You'll never walk alone...
QUI SAB SI EL BLOG FARA COM EL AVE FENIX I RENAIXERÀ DE LES SEUES SENDRES
Pues mira, hui ho he mirat, i m´alegra vore que encara viu
pareix mentida q no feu algun articlet d tant en tant, amb lo xulos q estaven... ;)
vinga,ànim i a penjar qualsevol coseta
que pareix mentira que ni publique res, vinga que algu publique algo
Publica un comentari a l'entrada