dimarts, 21 de setembre de 2010

La tornada al cole

Septembre ja està aci i per fi els xiquets tornen a l´escola, i els mestres clar. Pues no vaig a dir els tòpics de les vacances del mestres, més bé vullc enviar-los un missatge d´anims en els temps que corren. I es que la setmana passada vaig escoltar una conversa esgarrifadora mentre comprava a un conegut supermercat. Dos dones parlaven de la compra dels llibres, que si l´AMPA els venia més barats, etc i una digue que no oblidara els llibres de religió o ética, i digue que el de religió era més car i l´altra va contestar "Pues si es així jo l´apuntaré a ètica, ja va fer prou religió al "catecismo". Em vaig quedar flipat!!!!
Un fort abraç a tota els mestres del blog i sort al proper curs.

divendres, 6 d’agost de 2010

REUNIÓ DE LA PLANA ALTA DE LA QUADRILLA DELS DESGRACIATS

El passat dimarts, 3 d'agost de 2010, va tenir lloc la prescriptiva reunió de fi de curs de la quadrilla dels desgraciats.

En aquesta ocasió no es va escollir un bar de peperos per a l'event. Va ser en casa Toni, un lloc molt més discret que garantia la confidencialitat i discreció que requereix una assemblea com aquesta.

Toni ens va deleitar amb un sopar que constava de 7 plats amb el respectiu maridage de 7 vins. A veure quin més exquisit.

Però com que tots sabem com se les juga la nouvell cuisine, molt de platet i patint més fam que un mestre d'escola (però dels d'ara, amb el retall salarial), es va decidir encomanar-li a D. Giovanni unes pizzes. Sembla que l'home es va perdre pels carrers del pla parcial de Tossals, perquè encara les estem esperant.

En acabar el sopar degustació, vam passar a la zona Chill-Out, per escoltar aquells temes musicals que escoltaven quan erem més jovens...

Però Toni no deixa de sorprendre,ns i a mitjan sopar, entre el blodimary de musclons i la lasanya d'espinacs i alfàbega amb formatge fresc, vam tenir una visita inesperada, d'algu que s'havia amagat al soterrani de ca Toni. Es pensar-ho tot!! Chapeaux, Toni, chapeaux!!

L'ordre del dia va ser el que s'adjunta:

1. QUI SOM
2. CARRECS.
3. Religió a l'escola pública?
4. Estudiar en valencià o en castellà?
5. Prohibició dels bous.


Jo no soc dels que capten a primer cop de pensament la qüestió de les propietats erdògiques dels processos aleatoris valorats en espais mètrics compactes, però pense que va ser una reunió fructífera de la que eixirà victorós l'esperit de la quadrilla dels desgraciats. O no...

Andreu

dimarts, 18 de maig de 2010

Sobre la retallada de sou

En los últimos días, la cloaca política y mediática neoliberal ha babeado de placer ante los ecos de una posible congelación salarial a los funcionarios. Sin embargo, nada sería más injusto que pasar la factura de la crisis a este colectivo.

Así, en los momentos de hervor económico y ladrillazo, un encofrador podía duplicar el sueldo de un Técnico Superior de la Administración, y para conseguir que un albañil viniera a casa había, poco menos, que apuntarse en una lista de espera y cruzar los dedos.

Mientras los funcionarios perdían poder adquisitivo y realizaban malabarismos contables con el sueldo, miles de paletos de eructo, puti club y caspa montaban una constructora y juntaban billetes de quinientos euros como cromos.

Legiones de jóvenes abandonaban los estudios y dejaban sus libros escolares criando polvo mientras se pavoneaban en coches refulgentes… ¿los funcionarios? Unos “pringaos, hombre, unos “pringaos”… ¿para qué estudiar?, ¿para qué invertir?, ¿para qué innovar?... “España va bien”

Y mientras tantos celebraban sus ganancias entre cubatas, risas, rayas de coca y “España va bien”, miles de hombres y mujeres habían inmolado sus mejores años junto a una taza de café cargado, un flexo y un temario de oposiciones. Con los codos clavados en una mesa, viendo la vida desfilar a través del claroscuro de un ventanal, a la espera del momento crucial y temible de los exámenes.

Pues bien, ahora resulta que, según los neoliberales, los efectos de aquellos excesos han de pagarlos los “privilegiados funcionarios”, precisamente el colectivo que apenas se benefició del auge económico y que, por supuesto, no provocó la crisis.Según ese planteamiento no pidamos cuenta a las entidades bancarias que prestaron dinero sin las debidas garantías. No pensemos que las ganancias obscenas de la especulación acabaron en paraísos fiscales. No indaguemos en ayuntamientos y comunidades que dilapidaron millones encargando obras absurdas que enriquecieron a empresarios. No, no… todo esto que lo paguen los funcionarios.Sí, los funcionarios, aquellos “pringaos” durante los años del falso esplendor económico. Sí, el juez que sacrificó como poco cinco años en una oposición terrorífica (aparte de los cinco de carrera) para ganar menos que muchos fontaneros.

Sí, los miles de opositores que hubieron de recurrir al Lexatín, el policía que se juega la vida por mil quinientos euros mensuales, el auxiliar que no gana más de novecientos… ¡resulta que estos han de pagar la crisis y son unos “privilegiados”!

dimarts, 2 de març de 2010

Us presente a David


Una vegada comprovat que els pares de la criatura no troben temps per penjar la foto del nou membre de la família (volies caldo? Pren dues tasses), permeteu-li al tio que us el presente. Aquest és David Grimalt Mesas.

diumenge, 14 de febrer de 2010

New Street Bulevar


Estimats amics:
Fa unes setmanes estava xatejant una estona amb l´Andreu i em digue que els que notem els canvis a Ondara som els que vivim fora. Pues bé, el dissabte vaig anar a dinar i davall al pluja em sorprengue un cartell del nou projecte de Bulevar Comercial per tata la antiga N-332. La primera cosa que et ve al cap es Toma ya, que flipats!!!., el carrer major de Gandia al carrer nou amb tot tipus de "butics", en 2 dies tanquen el Portal de la Marina. Carrers peatonals i zones verdes per tot arreu... i mirant a la web per unanimitat de tots els partits politics. Esta clar que el pas de la carretera durant tants anys ha deteriorat els carrers i que ara que ja no es carretera caldria regenerar-los i desviar el transit, però la insistència en el tema comercial no l´entenc.Tal volta no quede bé presentar un bulevar per a caminadores i caminadors. Que penseu vosaltres? Canviaran el recorregut de la prossesor de La Soledat? I les entrades de bous?No se si tindré que comprar un TOMTOM per arribar a ma casa la propera volta que vaja.

dimarts, 9 de febrer de 2010

Bona publicitat...

Agradable sorpresa tornar a veure moviment al blog.
No empraré la imatge de Jose Vte per fer la meva entrada. Fa setmanes que a TV3 em crida l'atenció aquest anunci. Aquesta setmana anuncien l'apagó digital i, com a conseqüència, la pèrdua de la senyal de TV3. EL penge ací com a reconeixement al treball del Barça i a una televisió que ens ha donat tan bons moments. Si en voleu compartir algun ja sabeu...

No ens hem de reinventar, hem de seguir sent qui som, fer les coses com sempre, que no ens venci la son.

diumenge, 7 de febrer de 2010

Endevina, endevinalla 2


Què us recorda açò? Quins moments us venen a la ment? Vellea puta

dimecres, 3 de febrer de 2010

ENDENILLA, ENDEVINALLA 1



Series capaç d'encertar quina és la peça musical que es reprodueix en la següent gravació?

dissabte, 30 de gener de 2010

XIC PER A TOT


M'he passat la vida envoltat de gent molt diversa i variopinta. Alguns els pegava per l'esport, altres la marxa, altres la gastronomia, alguns grans conversador, d'altres grans companys de viatge. Enfí, la diversitat enriqueix a qualsevol que vol aprendre del proïsme.

Però la versatilitat de Jose rebasa el límit d'allò intel·ligible. Igual et fa una lasanya de carn, que et formateja el disc dur en un tres i no res. Igual et comenta un llibre, que una película que et retransmet un partit del Barça.

Lo que em faltava per veure era a Jose (en la foto, el de gris) subjectant a un porc de 300 kg (en la foto, el xicot de color carn i de 4 potes) i enviant-lo a millor vida per la gràcia divina i per un grapat de botifarres, llonganisses i 3 o 4 frigorífics atapeïts de viandes...

Sols em queda llevar-me el barret davant de Jose i felicitar-lo per la seva polifacètica vida, plena d'estímuls tan diferents com interessants.

De major, vull ser com tu.